L'hodòmetre
és un instrument de mesura de distàncies. El seu nom prové del grec
(ὁδός hodós "camí" i μέτρον metron "mesura"). L'hodòmetre que utilitzem a
les escoles consisteix, bàsicament, en una roda acoblada a un mànec i
que fem rodar sobre la línia o camí que volem mesurar. L'aparell pot
tenir afegit un comptador de voltes. Sovint la roda també té el
perímetre graduat en centímetres. Les activitats que us presentem no
estan tan relacionades en com utilitzar-lo, donat que el seu ús és
evident, sinó en activitats relacionades amb el seu disseny i les idees
matemàtiques que l'acompanyen. Tot i així també incloem alguna proposta
d'activitat en la que es pot utilitzar l'hodòmetre.
Mesurem directament el perímetre d'una circumferència
Dibuixeu
un cercle a la pissarra i demaneu als vostres alumnes que facin un
exercici d’imaginació: que pensin que hi ha un fil que volta el cercle i
que es desplega al llarg de la pissarra.
Aneu
dibuixant la línia i demaneu-los que diguin “prou” quan creguin que ja
s’ha desplegat tot el fil. Si no acaben d’estar d’acord, esborreu o
afegiu un tros al traç que heu fet. O bé podem anar marcant els
diferents "prous" que proposin.
I després… comprovem-ho. Prenem un cordill, resseguim el cercle, l’estirem al costat de la línia dibuixada… i comparem.
Sorprenent, no? Segur que han afinat força.
Ara
podem mesurar quantes vegades cap el cercle (el diàmetre del cercle)
damunt la línia que haurem dibuixat. 3 vegades? una mica més de 3? Pi!
Idea clau: la relació entre el diàmetre i el perímetre
Si
parlem amb adults, a tots els sona que la circumferència mesura
"dos-pi-erre". Però no sempre ho relacionem amb la relació entre el
diàmetre (o el radi) i la longitud de la circumferència. És una altra
d'aquelles coses que es fa aprendre de memòria i que no sempre es
connecta amb la realitat (com el teorema de Pitàgores o que els angles
d'un triangle sumen 180º). En molts casos, a l'escola encara es
formalitza massa aviat. Tal com diu l'Anton Aubanell, el cicle de les
propostes d'ensenyament-aprenentatge haurien de ser: Experimentació → Descoberta → Conceptualització → I, si cal, formalització. I en la proposta que ens ocupa es veu ben clar.
Als
últims cursos de primària és interessant fer-los portar diferents
recipients rodons i mesurar el perímetre i el diàmetre amb cordills i
veure quantes vegades hi cap. Experimentem, i això ens portarà a la descoberta, i a la conceptualització , fins i tot molt abans que haguem de parlar del nombre Pi, conegut sobretot pels seus infinits decimals.
Amb
alumnes més grans també podem fer servir una cinta mètrica de cosir o
de les que ens regalen a les botigues de mobles. Mesurem el perímetre i
el diàmetre dels diferents objectes i els dividim. Afinem fins a dos o
tres decimals. Potser podem trobar la mitjana i veure, ara sí, que ens
acostem a Pi. També podem sortir al carrer a mesures circumferències i
comprovar quin número surt de dividir el perímetre entre el diàmetre.
Podem demanar que mesurin diferents objectes i vagin apuntant les
mesures, facin la divisió i mirin a veure què passa. Sense explicar quin
valor ha de sortir, i quan passa: Oh, meravella! Surt el mateix número! més o menys.
Podem aprofundir en el concepte del valor de Pi a partir d'unes activitats del Calaix.
També
podem mesurar el perímetre fent rodar els objectes circulars sobre una
taula una volta completa i mirant quant ha avançat. Aquest mètode
connecta molt amb el funcionament de l'hodòmetre.
Al
cap d’un temps, un cop ja ens hem fet una idea aproximada… què tal si
ho plantegem al revés? Per exemple: amb la nostra bicicleta, si volem
avançar una determinada distància, quantes voltes ha de fer la roda?
Serà el mateix si la roda és gran o petita? Podem dissenyar algun
experiment per comprovar-ho?
Segurament algú troba el paral·lelisme amb les experiències de mesura
fetes anteriorment i ens diu que el diàmetre de la roda ha de ser
aproximadament d’un terç de la distància que recorre en una volta.
Per tant… podríem dissenyar una roda que ens servís per mesurar metres “rodant”? De quina mida hauria de ser la roda?
I, com aquell qui no vol la cosa, ens haurem inventat… l’hodòmetre!
Hi ha hodòmetres dissenyats per Arquimedes de Siracusa (s III aC), Vitruvi (s I aC), i Leonardo da Vinci (s XV).
Alguns
tenen mecanismes de comptatge de distàncies molt sofisticats, com
l'hodòmetre romà, que a cada volta de la roda anava deixant caure
pedretes d'una roda dentada dins un recipient lateral. Més informació.
Reproducció d'un hodòmetre romà
Disseny de Leonardo da Vinci d'un hodòmetre
Els
que venen a les botigues com a material didàctic serveix per mesurar en
metres més còmodament que si ho fem amb cintes mètriques. Solen tenir
una pestanya que fa un so (clic) a cada volta, de manera que, encara que
caminem de pressa, podem comptar la distància en metres comptant els
clics.
Si l'hodòmetre té comptador...
El
comptador de l'hodòmetre, si el té, no deixa de ser similar a un
comptaquilòmetres. Amb els més petits podem fer una activitat que ens
ajudi a treballar el sistema posicional. La podeu trobar a l'ARC: Comtpaquilòmetres.
L’activitat consisteix en simular el funcionament d’un
comptaquilòmetres, construint-ne un i fer-lo funcionar tot caminant.
Finalment es demana una descripció verbal que en mostri la comprensió.
També
podem estudiar la roda de l'hodòmetre. Si volem construir una roda d'un
metre de perímetre, quin haurà de ser el seu diàmetre? Després podem
comprovar si la del nostre hodòmetre té aquest diàmetre. També ens podem
preguntar si cal que la roda tingui un metre de perímetre. Com seria
una roda de mig metre? I una de dos? Podem utilitzar qualsevol roda com
hodòmetre i fer-nos un de casolà? Tal com hem vist abans, podem
utilitzar una bicicleta com a hodòmetre? Seria pràctic un patinet?
Una activitat amb l’hodòmetre
Al vídeoMat els nens i nenes de l’Escola Dr. Joaquim Salarich de Vic es pregunten Com és de llarg un quilòmetre?.
Per donar-hi resposta el recorren caminant, i van fent estimacions
parcials per veure com a poc a poc van afinant la mesura. Ells no ho fan
amb un hodòmetre però és una possibilitat que podem contemplar.
Per
acabar l'activitat, quan els falten 100 metres per arribar al final,
cada un dels nens i nenes camina i es planta al lloc on creu que es
troba el final del quilòmetre. I ho comproven.
Una
bona idea per continuar l'activitat és mesurar el camí de tornada,
però aquest en temps. Quan triguen a caminar un quilòmetre? Pot crear
una bona experiència per incorporar referents d'estimació de mesura.
La
mesura en temps no és cap barbaritat. Té un sentit pràctic molt
evident. Moltes vegades diem que de Girona a Barcelona hi ha una hora, o
que de casa a l’escola hi ha 10 minuts. Estem mesurant el temps o la
distància? O les dues coses?
I
per mesurar distàncies sobre un mapa? Hi ha una eina que té una rodeta a
la base i un sistema senzill d'engranatges. A cada volta marca un
increment de 10 centímetres. Ens pot servir per mesurar un recorregut
que no sigui en línia recta.
Podeu comparar
els resultats obtinguts als que s'obtenen resseguint el recorregut amb
un tall de fil (mullat, per tal que s'adapti fàcilment a l'itinerari).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.