dijous, 29 de novembre del 2012

CRÒNICA D'UN CONTACONTES DEL DESERT

Dimecres, 28 de novembre de 2012
Per n'Antònia Salas, 6è curs.

Avui ens han contat un conte, però hi havia dos convidats, una dona i un home saharaui anomenat Abdil. Ell ens l'ha contat en àrab i ella ho traduïa.
En acabar el conte, ens han mostrat unes imatges de com viu la gent al desert del Sáhara: cada família té un dipòsit d'aigua i d'ell n'ha de beure tota la setmana, les cases són tendes de campanya, etc.
Més tard, ens han mostrat la vestimenta que duen els homes i les dones; n'Abdil s'ha vestit com al desert i han disfressat na Isabel (la mestra de cinquè).
Acte seguit, ens han mostrat imatges dels animals que podem trobar a l'Àfrica: girafes, lleons, elefants, cabres, galls, dromedaris, guineus, hienes, ases, serps de cascabell, etc.
També ens han parlat dels oasis.
Llavors ha tret una caixa i primer ha tret un ferro i una pedra foguera i ha fet xispes, i més tard ha tret el mineral de ferro i un imant, i ens ha mostrat que s'aferrava perquè el mineral és el ferro abans de transformar-se en taula, gelera, cullera, etc.
Després ens ha posat música saharaui, ens hem acomiadat en àrab i ens escrit a un fol els nostres noms en àrab. El més curiós és que escriuen de dreta a esquerra i que les seves lletres pareixen línies abstractes (al menys m'ho pareixen a mi).

13 comentaris:

  1. Manuel J. González,
    A mi aquesta activitat m'ha agradat ja que he après coses noves sobre altres països molt més enfora que els nostre. També he vist animals i minerals que mai no es podrien trobar aquí.

    ResponElimina
  2. Felip Serrano,
    Per mi ha estat la millor activitat que hem realitzat a l'escola perquè sempre ens solen contar els contes les mestres i no un autèntic saharaui.
    El que més m'ha agradat és que amb dues pedres pogués fer foc i el que menys m'ha agradat és que no pogués quedar més temps per ensenyar-nos més coses sobre el seu país.

    ResponElimina
  3. Joana Maria Cladera,
    A mi m'ha agradat molt fer aquesta activitat perquè he après noves cultures. El que més m'ha agradat ha estat aprendre per què les dones i els homes van tan tapats. També m'ha encantat com ens ha contat el conte perquè era vertaderament interessant, igual com vestir a na Isabel com a dona del Sáhara i ballar al so de la músicadel Sáhara Occidental.

    ResponElimina
  4. Jordi Tyrrell,
    El més peculiar del que ens ha ensenyat ha estat que escriuren amb signes i a l'enrevés, des del nostre punt de vista. També hi ha el seu ball com a hawaià i la seva música molt alegra i molt animosa.

    ResponElimina
  5. Ma Magdalena Aloy,
    Ballaven de forma estranya, fent moviments amb els braços.
    (...)
    Esper fer més activitats d'aquestes!

    ResponElimina
  6. Paula Ramis,
    (...)
    El conte m'ha agradata, però m'ha agradat més quan aquell home ho deia amb el seu idioma. També m'ha extranyat que els saharauis escriguin de la dreta a l¡esquerra, a l'enrevés de nosaltres. Les seves lletres són molt diferents.

    ResponElimina
  7. Rosa García,
    Divertida i fascinant. Sentint allò, feia ganes de viatjar fins allà (el Sáhara), però amb aquella explicació era com si ja hi fossis.
    (...)
    Ha aconseguit calmar la nostra set d'aprendre i les ganes de saber com es viu al desert, i per això vos dic de tot cor: gràcies.

    ResponElimina
  8. Roberto Cabrera,
    La diferència principal entre el nostre clima i el seu és que aquí hi ha molta humitat i allà el clima és molt sec. Aquesta roba que duen és molt útil per a protegir-se de les tormentes d'arena. (...)
    En definitiva, ha estat molt interessant i ens duim un record molt bo.

    ResponElimina
  9. Marc U. Ramis,
    La meva opinió és positiva, excepte en la part del conte ja que no l'he entès gaire perquè xerraven en àrab i ho traduïa al castellà.
    El que més m'ha agradat és com es vestien i els balls que feien; ha estat molt divertit.
    Quan vestien a na Isabel ens ha fet molta gràcia a tots, fins i tot li hem fet una foto.
    El més impressionant ha estat lo de les pedres fogueres (...)

    ResponElimina
  10. Antònia Llabrés Riutort,
    La temperatura per l'estiu és molt calorosa però, en canvi, a l'hivern és molt freda.
    M'ha agradat molt i el que més ha estat quan han vestit a na Isabel i quan ens han fet ballar com a saharauis.
    M'agradaria tornar-la a fer altres vegadaes.

    ResponElimina
  11. Marina Fiol,
    El que ens ha contat ha estat un conte del Sáhara que es deia l'home covard.
    La valentía és quan una persona s'atreveix a fer qualque cosa bona.
    La covardia és quan una persona fa una cosa mal feta i té por que el descobreixin, que sàpiguen que ell és el culpable. Això és ser un covard.

    ResponElimina
  12. Maria Fiol,
    El que he trobat més divertit ha estat quan hem ballat, quan l'home del desert xerrava en saharaui i quan han disfressat na Isabel.

    ResponElimina
  13. Caterina Ferragut,

    (El conte que ens han contat) ens transmetia la igualtat entre dona i home, entre ser covard i valent.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.